L'ergativitat a Amèrica

Fitxes bibliogràfiques

Eva MONRÓS

Universitat de Barcelona

Presentació*

     A continuació recollim totes les fitxes sobre llengües ergatives d'Amèrica que hem elaborat en el marc del projecte "Ergatividade na Amazônia". Una part ja va ser presentada, en una versió preliminar, a les trobades del grup de recerca a la Universidade de Brasília dels anys 2002 i 2003. Aquí se'n ofereix una versió revisada i ampliada amb informacions extretes de noves publicacions i, naturalment, amb les aportacions, correccions i crítiques sorgides a les reunions de treball. La resta són inèdites. Les trobareu organitzades en dues seccions, una dedicada a les llengües amazòniques i l'altra a les llengües d'Amèrica Central i del Nord.

     L'objectiu que ha guiat l'elaboració d'aquestes fitxes ha romàs constant al llarg dels anys de projecte: proporcionar els trets bàsics que caracteritzen els patrons ergativoabsolutius de les llengües d'Amèrica, tant pel que fa a la codificació morfològica com al comportament sintàctic. No s'ha pretès fer una descripció exhaustiva de la morfosintaxi ergativa de les llengües (per això ja hi ha les publicacions convencionals dels especialistes en cadascuna d'elles), sinó un esquema ordenat, clar i sistemàtic de les propietats essencials que ajudi els lectors a copsar ràpidament el funcionament del sistema de cas, la concordança, les escissions morfològiques i sintàctiques, l'accessibilitat dels arguments a processos sintàctics bàsics, la diacronia, etcètera. Es pot veure l'esquema complet, punt per punt, a la fitxa model que incloem al final del dossier.

     Si bé la finalitat s'ha mantingut, els continguts han variat lleugerament des dels primers esborranys fins ara. Les lectures i l'intercanvi amb els altres membres del grup ens van portar, per exemple, a veure la necessitat d'incloure una secció sobre la construcció passiva, al costat de la secció que des del primer dia dedicàvem a l'antipassiva. Aquesta incorporació en concret va sorgir arran de les primeres incursions en llengües maies, per a les quals la passiva sembla que ha estat més estudiada que no pas per a les amazòniques.

     Constatem, doncs, que l'obertura a llengües de regions diferents de l'Amazònia estricta, focus original d'interès, ha enriquit l'estudi. D'una banda, ha permès ajustar el ventall de propietats lingüístiques que calia recollir a les fitxes. De l'altra, ofereix un marc de comparació per tal de comprovar fins a quin punt les manifestacions de l'ergativitat en llengües amazòniques són exclusives o generals. En aquest sentit, podem destacar les diferències en la manifestació del cas i, encara més interessant, les diferències en els tipus de patrons morfològics que alternen amb l'ergativoabsolutiu en sistemes escindits.

     Dins de la secció dedicada a les llengües amazòniques, el lector hi pot trobar fitxes sobre llengües de les famílies pano, ge, carib, tupí, katukina, tacana, arauà i yanomam, a més d'una llengua aïllada, el trumai. En alguns casos la informació sobre els nivells morfològic i sintàctic és força completa, mentre que en altres casos s'observen mancances, és a dir, aspectes gramaticals que no es descriuen a la bibliografia utilitzada. Quant a les llengües del nord del Darien, incloem fitxes de llengües maies (probablement les més estudiades en la lingüística ameríndia), salish, penuti, eskimo i hokan. També en aquests casos s'observen buits en la bibliografia consultada.

     El recull que presentem aquí no pot ser, per definició, tancat ni definitiu. Vam iniciar la feina amb un corpus de publicacions de base, que amb el temps ha anat creixent. Hi hem afegit, entre molts d'altres, els treballs sorgits a partir de les reunions del grup de recerca. Tanmateix, no podem dir de cap manera que hàgim explorat tota la bibliografia existent en el camp de la lingüística amazònica ni, encara menys, en el de l'ameríndia en general. La informació proporcionada aquí sempre es podrà ampliar amb nous detalls, noves interpretacions de les dades i, naturalment, amb noves llengües. Tot plegat ens anima a continuar la recerca de descripcions lingüístiques, antigues i de nova aparició, que permetin completar al màxim el panorama.

     La lingüística avança, i així convé que sigui.


Llengües ergatives

 

ACATEC

BAKAIRÍ

CAVINEÑA

CAXINAUA

CHOL

CHONTAL

CHORTI

COAST TSIMSHIAN

ESE EJA

INUKTITUT

ITZA

KAPÓNG

KARI'NYA

KATUKINA-KANAMARI

KIPEÀ-KIRIRÍ

KUIKURO

LUMMI

MACUSHI

MÀDIJA

MAKURAP

MAM

MARUBO

MATSÉS

MEBÊNGÔKRE

MEKENS

NASS-GITKSAN

PANARÀ

PANARE

PEMÓN/PEMÓNG

POMO ORIENTAL

QUICHE

SHIPIBO-KONIBO

SHUSWAP

SQUAMISH

ST'AT'IMCETS

TIMBIRA-APANIEKRÀ

TRUMAI

WARIAPANO

YAMINAWA

YANOMAMI

 

 

 

 

 

Llengües ergatives de l'Amazònia

 


CAXINAUA

(PANO)

0. DOCUMENT

CAMARGO, Eliane (2002). "Manifestações da ergatividade em caxinauá (pano)". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

CAMARGO, Eliane (1998) "Actance en caxinaua: la plurifonctionnalité de -n". Dins: Rivalc (ed.) Relations Actancielles, París, CNRS.

1. LLENGUA

- Nom: caxinaua.

- Filiació: pano del sud-oest.

- Localització: frontera entre Brasil i Perú (rius Curanja i Purus.

- Nombre de parlants: 1.600/2.000 [Ethnologue].

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró nominativoacusatiu amb pronoms personals:

   - Formes del mateix paradigma realitzant Únic i Agt, amb sufix.

   - Formes pròpies per a Pac, sense sufix.

   Aliniament: Únic=Agt / Pac.

b. Patró ergativoabsolutiu amb substantius, mots interrogatius i pronoms emfàtics:

   - Únic i Pac no duen cap marca.

   - Agt duu sufix de cas.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

c. Patró neutre amb 3a persona, sense realització pronominal.

   d. Manca d'aliniament amb substantius inanimats.

2.2. Marques al verb

Patró nominativoacusatiu en la concordança de nombre plural:

   - Concordança amb Únic i Agt realitzats lèxicament.

   - Absència de concordança amb Pac.

   Aliniament: Únic=Agt / Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Sufixos de cas locatiu, instrumental i genitiu.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V i Únic+V. Variable per topicalització.

   Estructura: [Agt [Pac V]].

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.2. Control

   Coreferència en coordinades i subrodinades sense restricció.

3.3. Subjecte/objecte

   No s'utilitzen mai els termes subjecte i objecte. L'autora fa servir Z, Y i Z.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Sufix de cas a Dest [sí?].

   Ordre: Agt+Dest+Pac+V.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Jerarquia d'animacitat: pronoms (nom.ac.) vs. noms animats (erg.abs.) vs. 3a persona vs. noms inanimats (sense aliniament) vs. concordança (nom.ac.).

4.1.2. Manifestacions formals

   Paradigma pronominal, marques de cas i marques de concordança.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Semanticopragmàtica.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Elisió no obligatòria.

5.3. Marques

   Sufix al verb. L'agent apareix en absolutiu.

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

   Pragmàtica.

6.2. Destí de l'argument relegat

   Elidit.

6.3. Marques

   Sufix al verb. Argument pacient no marcat.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   El sufix d'ergatiu –n té l'origen al locatiu/direccional –(a)nu, present encara als díctics.

   Hi ha evidències que el paradigma de pronoms de 3a persona havia seguit un patró nominativoacusatiu.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Valors del sufix –n: ergatiu, locatiu, direccional, instrumental, genitiu, vocatiu. Segons Camargo, tots poden ser subsumits sota un valor genèric de relació de localització.

8. COMENTARIS

   Sistema morfològic escindit lligat als trets lèxics dels arguments, però que no respecta la jerarquia de Silverstein (1976).

 

Llista

 


MARUBO

(PANO)

0. DOCUMENT

COSTA, Raquel G.R. (1998) "Aspects of ergativity in Marubo (Panoan)". The Journal of Amazonian Languages, 1.3, pàgs. 50-103.

COSTA, Raquel G.R. (2000b) "Case marking in Marubo (Panoan): a diachronic approach". Proceedings of the Workshop on American Indigenous Languages. Santa Barbara: University of California.

COSTA, Raquel G.R. "Ergatividade cindida em Marubo (Pano)".

1. LLENGUA

- Nom: marubo.

- Filiació: pano.

- Localització: regió de la vall del Javarí, al límit occidental de l'estat d'Amazonas (frontera de Brasil i Perú).

- Nombre de parlants: 594 (Ethnologue).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Trobem flexió de cas en el nom i el pronom. Morfologia de cas lligada al sistema de temps, aspecte i modalitat (vegeu més detalls a 4.1.1)

   a. Patró ergativoabsolutiu: amb situacions dinàmiques.

   - Agt en ergatiu (marcat amb sufix).

   - Únic i Pac en absolutiu (morf buit).

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

   b. Sistema no ergatiu: amb activitats habituals, estats permanents i oracions negatives. Absència de marques de cas.

2.2. Marques al verb

La morfologia verbal de persona segueix un patró d'S escindit.

   - Agt i Únic(Agt) estan marcats al verb amb formes pronominals proclítiques (cross-reference). No són obligatòries.

   - Pac i Únic(Pac) no tenen expressió pronominal clítica.

   Aliniaments: Únic(Agt)=Agt i Únic(Pac)=Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Trobem marques de cas locatiu, instrumental i genitiu. La possessió també s'expressa en un sintagma postposicional.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre en el sistema no ergatiu (nominativoacusatiu segons l'autora): Únic+V i Agt+Pac+V.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   No hi ha restriccions ni en sentit ergatiu ni en sentit acusatiu.

3.2.2. Control

   No hi ha restriccions d'elisió per coreferència en coordinades.

3.3. Subjecte/objecte

   Base semàntica (a la Dixon).

   - Subjecte = A i S.

   - Objecte = O/P.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

I. Sistema de TAM.

   a. Situacions dinàmiques (events o processos) en present, passat o futur; aspecte progressiu o perfectiu: patró erg.abs.

   b. Aspecte duratiu, habitual, estats permanents; modalitat negativa: patró no ergatiu.

II. Sistema verbal activoestatiu: S escindit.

4.1.2. Manifestacions formals

   Patró erg.abs. visible a través de les marques de cas.

   Patró no erg. o nom.ac. manifestat en l'ordre de constituents.

   - S escindit: manifestat en els clítics pronominals.

5. ANTIPASSIVA

No existeix, ja que no hi ha restriccions d'accessibilitat.

6. PASSIVA

No existeix, ja que no hi ha restriccions d'accessibilitat.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   El morf d'ergatiu s'ha format per la gramaticalització de la postposició que indica la relació de possessió. 3 estadis (reflectits encara en la llengua):

   - marca lèxica de possessió,

   - morf de cas genitiu,

   - morf d'ergatiu.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Una forma fonològica possible del cas ergatiu en marubo és /n/ (realitzada com a nasalització). Idèntica -o gairebé- a la d'altres llengües pano (shipibo-conibo, cashibo).

   Intralingüísticament, la mateixa marca realitza els casos instrumental i locatiu.

8. COMENTARIS

   Altres manifestacions de l'escissió d'S: auxiliars en formes verbals compostes.

 

Llista

 


MATSÉS

(PANO)

0. DOCUMENT

FLECK, David (2003). "Antipassive in Matses". Ergatividade na Amazônia II, Universidade de Brasília.

FLECK, David (2002). "Ergatividade na língua Matsés (família Pano). Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

FLECK, David (Ms). "Matsés".

1. LLENGUA

- Nom: matsés, mayoruna.

- Filiació: pano septentrional.

- Localització: Perú (departament de Loreto) i Brasil (estat d'Amazones), als dos costats del riu Javari i els seus afluents.

- Nombre de parlants: 2.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró ergativoabsolutiu:

   - Enclític d'ergatiu a Agt.

   - Marca nul·la d'absolutiu a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró de doble absolutiu amb els verbs 'voler' i 'oblidar'.

2.2. Marques al verb

a. Patró nominativoacusatiu predominant: concordança personal amb Únic iAgt.

   Aliniament: Únic=Agt / Pac.

b. Patró ergativoabsolutiu amb l'enclític de 1a persona.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Postposicions enclítiques.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre lliure. Verb preferiblement final.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Cap aliniament.

3.2.2. Control

   a. Coreferència interclausal: aliniament Agt i Únic.

   b. . Control en construccions 'voler+infinitiu': el controlat és sempre Agt o Únic.

3.3. Subjecte/objecte

   - Subjecte = terme que concorda amb el verb (i.e. Agt i Únic).

   - Objecte = argument pacient.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Dest no duu marca, igual que Pac.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Persona de les marques personals al verb.

4.2. Sintàctiques

   Manca d'aliniament vs. aliniament nom.ac.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   a. Morfològica: Pac de 1a persona.

   b. Semanticopragmàtica: Pac és indefinit o irrellevant.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Oblic.

5.3. Marques

   Sufix intransitivitzador al verb o formes supletives. Agent en absolutiu.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Reanàlisi de construccions complexes.

7.2. Evolució en curs

   Els verbs amb patró de doble absolutiu recorren al patró ergatiu per desfer ambigüitats. Fleck ho considera un pas cap a l'ergativitat sense escissions.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

            La marca d'ergatiu coincideix amb la de locatiu, instrumental i genitiu. També coincideix amb la marca d'ergatiu del caxinaua, yaminawa, wariapano i shipibo-konibo (totes pano).

 

Llista

 


SHIPIBO-KONIBO

(PANO)

0. DOCUMENT

VALENZUELA, P. (2002). "Ergatividad en shipibo-konibo". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

VALENZUELA, P. (2000). "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa y shipibo-konibo". Dins: Voort, H. van der i S. van de Kerke (eds.) Essays on Indigenous Languages of Lowland South America, Leiden, CNWS.

1. LLENGUA

- Nom: shipibo-konibo.

- Filiació: pano.

- Localització: al llarg del riu Ucayali i els seus afluents principals (Perú centre-oriental, Departaments d'Ucayali i Loreto).

- Nombre de parlants: 30.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró ergativoabsolutiu.

   - Enclític d'ergatiu a l'SN Agt.

   - Cas absolutiu (al·lomorf buit -al nom i alguns pronoms- o explícit -segons la persona del pronom-) a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

b. Patró nominativoacusatiu en el paradigma de pronoms emfàtics:

   - Únic i Agt marcats (morf d'ergatiu).

   - Pac no marcat.

   Aliniament: Únic=Agt - Pac.

c. Patró neutre.

   i. En clàusules desideratives, Agt i Pac en absolutiu. Agt en ergatiu si interessa incrementar el valor referencial de Pac (i.e. individualitzar-lo).

   ii. En clàusules en aspecte progressiu, Agt i Pac en absolutiu. Agt en ergatiu si interessa incrementar el valor referencial de Pac (i.e. individualitzar-lo).

2.2. Marques al verb

Patró nominativoacusatiu en la marca de plural:

   - Sufix de plural quan Agt o Únic són plurals.

   - Absència de marca de nombre referida a Pac.

   Aliniament: Únic=Agt - Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Genitiu i instrumental duen la mateixa marca que l'ergatiu.

   Concordança de l'adjunt adverbial (locatiu, ablatiu, direccional) segons el participant al qual estigui orientat semànticament: distribució tripartita.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre bàsic: Únic+V i Agt+Pac+V. Molt variable.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

a. Accessibilitat sense restriccions en la majoria de construccions.

b. Patró ergativoabsolutiu en relatives: dins de la relativa, el terme relativitzat només pot ser Únic o Pac.

3.2.2. Control

   El controlador és Únic o Agt en coordinades i subordinades.

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon:

   - Subjecte = A, Sa i So.

   - Objecte = O.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Morfosintàcticament equivalents: cas absolutiu en els dos objectes de ditransitiu. Ordre intercanviable.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

Patrons no ergatius en el paradigma de pronoms emfàtics (nom.acus.), amb determinats valors semàntics o aspectuals del verb (neutre) i en la concordança adjunt adverbial-participant (tripartit).

4.1.2. Manifestacions formals

   Marcació de cas.

4.2. Sintàctiques

   Accessibilitat lliure vs. pivot ergatiu en relatives vs. pivot acusatiu en control de coreferència.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   La marca d'ergatiu prové de la marca de referència transitiva del pano reconstruït.

   L'ergativitat és una propietat proto-pano-tacana, ja que també es troba a la família veïna tacana.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Trobem la mateixa marca d'ergatiu en shipibo-konibo, wariapano, yaminawa i caxinaua.

8. COMENTARIS

   Ergativitat força homogènia.

 

Llista

 


WARIAPANO

(PANO)

0. DOCUMENT

VALENZUELA, Pilar (2000). "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa y shipibo-konibo". Dins: Woort, H. van der i S. van de Kerke (eds.) Essays on Indigenous Languages of Lowland South America, Leiden, CNWS.

1. LLENGUA

- Nom: wariapano, paño o panobo.

- Filiació: pano.

- Localització: baix Ucayali (Departament de Loreto, Perú).

- Nombre de parlants: 1 (1992).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró nominativoacusatiu: paradigma pronominal.

   - Formes idèntiques d'Únic i Agt.

   - Forma diferent de Pac.

   Aliniament: Únic=Agt - Pac.

b. Patró ergativoabsolutiu: marcatge de cas al nom.

   - Sufix d'ergatiu a Agt.

   - Únic i Pac sense marca.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Sufixos de cas locatiu i direccional.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V i Únic+V (inferit dels exemples).

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.2. Control

   Elisió d'SN en coordinades: només tenim informació de Pac, que es pot elidir.

3.3. Subjecte/objecte

   A la dixon:

   - Subjecte = Sa, So i A.

   - Objecte = O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Jerarquia nominal: pronoms vs. noms.

4.1.2. Manifestacions formals

   Sistema de marcació de cas.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   El sufix d'ergatiu prové de la marca de referència transitiva del pano antic.

   L'ergativitat és una propietat proto-pano-tacana, ja que també es troba a la família veïna tacana.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Trobem la mateixa marca d'ergatiu en shipibo-konibo, wariapano, yaminawa i caxinaua.

 

Llista

 


YAMINAWA

(PANO)

0. DOCUMENT

VALENZUELA, Pilar (2000). "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa y shipibo-konibo". Dins: VOORT, H. van der i S. van de KERKE (eds.) Essays on Indigenous Languages of Lowland South America. Leiden: CNWS.

1. LLENGUA

- Nom: yaminawa.

- Filiació: pano.

- Localització: zones frontereres de Perú (Departaments d'Ucayali i Madre de Dios), Brasil (estat d'Acre) i Bolívia (Departament de Pando).

- Nombre de parlants: 850.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró nominativoacusatiu amb pronoms de 1a i 2a persona:

   - Els pronoms d'Únic i Agt pertanyen al mateix paradigma.

   - Pac, paradigma diferent.

   Aliniament: Agt=Únic / Pac.

b. Patró ergativoabsolutiu amb substantius i pronoms de 3a persona:

   - Sufix d'ergatiu a Agt.

   - Absència de marca a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Postposicions i sufixos.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V i Únic+V.

   Aliniament: ?.

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon:

   - Subjecte = A, S.

   - Objecte = O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Jerarquia nominal: 1, 2 / 3, substantius.

4.1.2. Manifestacions formals

   Paradigmes pronominals i marca d''ergatiu.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   El sufix d'ergatiu prové de la marca de referència transitiva del pano antic.

   L'ergativitat és una propietat proto-pano-tacana, ja que també es troba a la família veïna tacana.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Trobem la mateixa marca d'ergatiu en shipibo-konibo, wariapano, yaminawa i caxinaua.

 

Llista

 


BAKAIRÍ

(CARIB)

0. DOCUMENT

CLEMENTE DE SOUZA, Tania. "A sintaxe de uma língua ergativa: o Bakairí".

MEIRA, Sérgio (2003). "A marcação de pessoa nos verbos em Bakairí (Karib)". Ergatividade na Amazônia II, Universidade de Brasília.

1. LLENGUA

- Nom: bakairí, curâ.

- Filiació: carib meridional.

- Localització: sud del Mato Grosso.

- Nombre de parlants: 570 [Ethnologue].

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Absència de marques de cas.

2.2. Marques al verb

I Segons Clemente de Souza

a. Patró ergativoabsolutiu amb formes verbals de perfet:

   - Prefixos (diferents) de concordança obligatòria amb Únic i Pac.

   - Prefix no obligatori de concordança amb Agt.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró no ergatiu amb formes d'imperfet:

   - Absència de concordança amb Únic.

   - Prefixos de concordança obligatòria amb Agt i Pac.

II. Segons Meira

   Patró no definit: segons la persona i el temps/aspecte, aliniament activoestatiu o sense aliniament clar.

3. SINTAXI

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.2. Control

   a. Control de la coreferència amb formes verbals perfectives: els elements controlador i controlat poden ser només Únic i Pac (cf. Clemente de Souza).

   b. Control de la coreferència amb formes verbals no perfectives: qualsevol argument pot ser controlador o controlat.

3.3. Subjecte/objecte

Segons Clemente de Souza:

   - Subjecte = subj. de transitius (argument ergatiu) i subj. d'intransitius (argument absolutiu).

   - Objecte = pacient.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Aspecte: perfectiu (erg.abs.) vs. no perfectiu.

4.1.2. Manifestacions formals

   Sistema de concordança verbal.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Sintàctica: fer Agt accessible a la coreferència.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Oblic.

5.3. Marques

   Prefix intransitivitzador al verb i marca d'agentivitat a Agt.

 

Llista

 


KAPÓNG

(CARIB)

0. DOCUMENT

GILDEA, Spike (2002). "Ergativity in the northern Cariban languages". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

GILDEA, Spike (1992) "On the evolution of a counter-universal pattern of split ergativity". Proceedings of the Eastern States Conference on Linguistics, CLC Publications

1. LLENGUA

- Nom: kapóng.

- Filiació: carib.

- Localització: Veneçuela.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró ergativoabsolutiu amb temps de present, futur i passat no perfectiu:

   - Sufix d'ergatiu a Agt pronominal i nominal.

   - Absència de marques de cas a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró no ergatiu amb temps de passat perfectiu:

   Absència de marques de cas.

2.2. Marques al verb

a. Patró ergativoabsolutiu amb present, futur i passat no perfectiu:

   - Prefix de concordança amb Únic i Pac.

   - Possible enclític d'Agt.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró no ergatiu amb passat perfectiu: prefixos que marquen Agt i Pac, (excepte 3a persona).

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Pac+V+Agt o Agt+Pac+V / Únic+V.

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Present, futur i passat no perfectiu (erg.abs.) vs. passat perfectiu (no erg.).

4.1.2. Manifestacions formals

   Marques de cas i morfologia verbal.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Protocarib: sistema ergatiu en oracions subordinades nominalitzades. Únic i Pac expressen el possessor i el verb nominalitzat, el posseït. Agt (opcional) duu marca de datiu (posposició).

   Reanàlisi de la nominalització com a oració principal:

   - S'inicia en formes de present. L'oració nominalitzada pot aparèixer com a nom amb valor predicatiu (predicat nominal) en oracions copulatives. El verb nominalitzat és reinterpretat com a forma verbal de present.

   - A les oracions en futur, la còpula es reinterpreta com a morfema verbal de futur.

   - El passat ergatiu és el resultat de reinterpretar la nominalització com un participi passiu, que després passa a oració ergativa.

7.2. Evolució en curs

   Restes de formes de passat conservadores en determinats contextos.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Totes les marques de cas ergatiu provenen del sufix d'ergatiu protocarib.

 

Llista

 


KARI'NYA

(CARIB)

0. DOCUMENT

GILDEA, Spike (2002). "Ergativity in the northern Cariban languages". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

GILDEA, Spike (1992) "On the evolution of a counter-universal pattern of split ergativity". Proceedings of the Eastern States Conference on Linguistics, CLC Publications

ROMERO-FIGUEROA, Andrés (2000). "Participant coding in Kari'ña discourse". Dins: VOORT, H. van der i S. van de KERKE (eds.) Essays on Indigenous Languages of Lowland South America. Leiden: CNWS.

1. LLENGUA

- Nom: kari'nya, cariña.

- Filiació: carib.

- Localització: conca de l'Orinoco a l'est de Veneçuela.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró ergativoabsolutiu amb temps de futur:

   - Sufix d'ergatiu a Agt pronominal i nominal.

   - Absència de marques de cas a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró no ergatiu amb temps de present i passat:

   Absència de marques de cas.

2.2. Marques al verb

a. Patró ergativoabsolutiu amb temps de futur:

   - Proclítics idèntics d'Únic i Pac.

   - Agt té només forma lliure.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró no ergatiu amb temps de present i passat.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Postposicions.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V i Únic+V/V+Únic.

3.3. Subjecte/objecte

   Gildea: a la Dixon.

   Romero-Figueroa: a la Givón:

               - Subjecte = agent, datiu (verbs psicològics) i pacient (amb predicats d'estat i canvi d'estat).

               - Objecte = pacient.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Dest duu marca de datiu.

3.5. Comportament dels oblics

   Poden interposar-se entre Pac i V, o bé anar al final de la frase.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Futur (erg.abs) vs. present i passat.

4.1.2. Manifestacions formals

   Morfologia de cas i concordança.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Protocarib: sistema ergatiu en oracions subordinades nominalitzades. Únic i Pac expressen el possessor i el verb nominalitzat, el posseït. Agt (opcional) duu marca de datiu (posposició).

   Reanàlisi de la nominalització com a oració principal:

   - S'inicia en formes de present. L'oració nominalitzada pot aparèixer com a nom amb valor predicatiu (predicat nominal) en oracions copulatives. El verb nominalitzat és reinterpretat com a forma verbal de present.

   - A les oracions en futur, la còpula es reinterpreta com a morfema verbal de futur.

   - El passat ergatiu és el resultat de reinterpretar la nominalització com un participi passiu, que després passa a oració ergativa.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Totes les marques de cas ergatiu provenen del sufix d'ergatiu protocarib.

 

Llista

 


KUIKURO

(CARIB)

0. DOCUMENT

FRANCHETTO, Bruna i Mara SANTOS (2003). "Natureza dos argumentos e mudança de valencia a partir de uma classificação (semântica) dos "verbos" Kuikuro". Ergatividade na Amazônia II, Universidade de Brasília.

FRANCHETTO, Bruna (2002). "Kuikuro: uma língua ergativa no ramo meridional da família Karib (Alto Xingu)". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

FRANCHETTO, Bruna (1993). "A ergatividade kuikúro: quadro geral, hipóteses explicativas e uma visâo comparativa". Revista latinoamericana de estudios etnolingüísticos, vol. 8.

1. LLENGUA

- Nom: kuikuro.

- Filiació: carib meridional.

- Localització: Alt Xingú (Nord del Mato Grosso).

- Nombre de parlants: 500.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Sistema ergativoabsolutiu de marcació de cas:

   - Absència de marques a Únic i Pac.

   - Postposició enclítica d'erghatiu a Agt.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.2. Marques al verb

   Patró ergativoabsolutiu de prefixos personals en distribució complementària amb els arguments lèxics:

   - Prefix idèntic referit a Únic i Pac.

   - Prefix amb marca d'ergatiu referit a Agt.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Pac+V+Agt i Únic+V.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

   Hipòtesis d'estructura:

   i. [[Pac V] Agt] i [Únic [V]] (inergatius) / [Únic V] (inacusatius) (cf. 1993).

   ii. [[V Pac] Agt] i [Únic V] (i.e. tots els intransitius són estructuralment inacusatius) (cf. 1993, 2003).

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Incorporació al verb: només possible per a Únic i Pac.

   b. Formació de relatives per nominalització: processos diferents en el cas d'Únic i en el d'Agt.

3.2.2. Control

   Elisió d'SN equivalents en estructures de control i coordinades: només es pot elidir Agt, mai Únic o Pac.

3.3. Subjecte/objecte

   Distinció de base semàntica: oposició A/S/P).

   - Subjecte = agent.

   - Objecte = pacient (P) i argument únic d'intransitius (S) (cf. la hipòtesi ii d'estructura de constituents).

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Pragmàtica: l'autora la considera més pròpiament una focalització de l'agent.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Oblic.

5.3. Marques

   Marca d'intransitivització al verb i d'instrument al pacient.

7. DIACRONIA

7.2. Evolució en curs

   Indici de l'evolució cap a un sistema nominativoacusatiu: creació d'una classe de verbs intransitius inergatius. El verb afegeix un prefix o un proclític, segons el cas, i Agt esdevé Únic. La nova forma té valor generalment reflexiu/recíproc o indica un Pac indefinit. Aquest ÚnicAgt serà l'element controlat en oracions dependents.

 

Llista

 


MACUSHI

0. DOCUMENT

ABBOTT, Miriam (1991). "Macushi". Dins: DERBYSHIRE, D. & G. PULLUM (eds.). Handbook of Amazonian Languages, vol. III. Berlin/New York: Mouton de Gruyter).

1. LLENGUA

- Nom: macushi.

- Filiació: carib septentrional.

- Localització: regió compresa entre el riu Rupununi (Guyana) i els rius Cotingo i Surumu (Brasil). s'estén cap a les sabanes de Veneçuela.

- Nombre de parlants: 15.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   - Sufix de cas ergatiu a Agt.

   - Absència de marques de cas a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.2. Marques al verb

   Quan els arguments no tenen realització independent:

   - Sufix que realitza Agt.

   - Prefix que realitza Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Postposicions.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Pac+V+Agt i Únic+V. Únic i Pac tenen mobilitat.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Formació de relatives mitjançant nominalització: qualsevol argument pot ser antecedent d'una relativa.

   b. Nominalització d'arrels verbals: hi pot accedir qualsevol argument, però els afixos nominalitzadors variaran.

   Aliniament: no n'hi ha.

3.2.2. Control

   No hi ha restriccions de coreferència.

3.3. Subjecte/objecte

   - Subjecte = constituent S.

   - Objecte = constituent O.

3.5. Comportament dels oblics

   No provoquen mai la presència d'afixos verbals.

 

Llista

 


PANARE

(CARIB)

0. DOCUMENT

GILDEA, Spike (2002). "Ergativity in the northern Cariban languages". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

GILDEA, Spike (1992) "On the evolution of a counter-universal pattern of split ergativity". Proceedings of the Eastern States Conference on Linguistics, CLC Publications

1. LLENGUA

- Nom: panare.

- Filiació: carib.

- Localització: Veneçuela.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Absència de marques de cas.

2.2. Marques al verb

   a. Patró ergativoabsolutiu amb temps de present i futur: prefixos personals d'Únic i Pac.

   b. Patró no ergatiu amb passats: prefixos d'Agt i Pac (excepte 3a persona).

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Pac+V+Agt i V+Únic.

   Aliniament: Agt=Únic / Pac.

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Present i futur (erg.abs.) vs. passat (no erg.).

4.1.2. Manifestacions formals

   Morfologia de persona al verb.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Protocarib: sistema ergatiu en oracions subordinades nominalitzades. Únic i Pac expressen el possessor i el verb nominalitzat, el posseït. Agt (opcional) duu marca de datiu (posposició).

   Reanàlisi de la nominalització com a oració principal:

   - S'inicia en formes de present. L'oració nominalitzada pot aparèixer com a nom amb valor predicatiu (predicat nominal) en oracions copulatives. El verb nominalitzat és reinterpretat com a forma verbal de present.

   - A les oracions en futur, la còpula es reinterpreta com a morfema verbal de futur.

7.2. Evolució en curs

   La passiva encara no s'ha reanalitzat com a passat ergatiu.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Totes les marques de cas ergatiu provenen del sufix d'ergatiu protocarib.

 

Llista

 


PEMÓN/PEMÓNG

(CARIB)

0. DOCUMENT

ÁLVAREZ, José (1998) "Split ergativity and complementary distribution of NP's and pronominal affixes in Pemón(Cariban)". Opción, 25, Universidad del Zulia, pàgs. 65-94.

GILDEA, Spike (1992) "On the evolution of a counter-universal pattern of split ergativity". Proceedings of the Eastern States Conference on Linguistics, CLC Publications

1. LLENGUA

- Nom: pemón (Álvarez) / pemóng (Gildea). 3 dialectes mútuament intel·ligibles: arekuna -pemón del nord-, taurepán -pemón del sud- i kamarakoto.

- Filiació: carib. Molt propera al kapón i el makushi.

- Localització: La Gran Sabana (estat de Bolívar, extrem sud-est de Veneçuela), pobles fronterers de Brasil i Guyana.

- Nombre de parlants: 20.607 a Veneçuela (1992, Oficina Central de Estadística e Informática), 500 a Guyana i 111 a Brasil (1980).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   a. Sistema ergatiu: sufix d'ergatiu a Agt.

   b. Sistema nominatiu: absència de marques de cas. Esporàdicament trobarem la marca d'ergatiu sufixada a Agt.

2.2. Marques al verb

   a. Sistema ergatiu: distribució complementària nom/pronom/afix personal. Absència de marques al verb quan els arguments tenen realització lèxica (sintagmes nominals o pronoms forts). Quan els arguments són fonèticament buits,

   - prefix pronominal que realitza Únic i Pac, i

   - enclític d'Agt.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

   b. Sistema nominatiu:

   - Prefix personal de concordança idèntic per a Únic i Agt.

   - Prefix de concordança diferent amb Pac.

   Aliniament: Únic=Agt - Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   La distribució complementària entre nom/pronom/afix personal la trobem també en sintagmes de possessió i sintagmes postposicionals (algunes postposicions tenen flexió de persona que substitueix el nom).

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Pac+V+Agt, amb la variant Agt+Pac+V, i Únic+V (invariable).

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

3.3. Subjecte/objecte

Álvarez: visió morfològica.

  - Subjecte = argument que porta el morf d'ergatiu o que és realitzat al verb per un enclític. També l'argument únic d'intransitiu.

Gildea: a la Dixon.

   - Subjecte = S i A.

   - Objecte = O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Lligades al temps/aspecte.

   - Sistema ergatiu: present, futur i passat no perfectiu.

   - Sistema nominatiu: passat recent, futur recent i passat remot. Amb subjecte de 2a i 3a persona, la frase només pot tenir valor interrogatiu; amb la 1a, també declaratiu.

4.1.2. Manifestacions formals

   Vegeu morfologia de cas i verbal.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Protocarib: sistema ergatiu en oracions subordinades nominalitzades. Únic i Pac expressen el possessor i el verb nominalitzat, el posseït. Agt (opcional) duu marca de datiu (posposició).

   Reanàlisi de la nominalització com a oració principal:

   - S'inicia en formes de present. L'oració nominalitzada pot aparèixer com a nom amb valor predicatiu (predicat nominal) en oracions copulatives. El verb nominalitzat és reinterpretat com a forma verbal de present.

   - A les oracions en futur, la còpula es reinterpreta com a morfema verbal de futur.

   El passat ergatiu és el resultat de reinterpretar la nominalització com un participi passiu, que després passa a oració ergativa.

7.2. Evolució en curs

   Restes de formes de passat conservadores en determinats contextos.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   En totes les llengües de la família, les marques de cas ergatiu provenen del sufix d'ergatiu protocarib.

8. COMENTARIS

   Álvarez considera una propietat morfològica important la correlació entre la morfologia ergativa i la distribució complementària de nom/pronom/afix personal.

 

Llista

 


KIPEÀ KIRIRÍ

(GE)

0. DOCUMENT

LARSEN, Thomas (1984) "Case marking and subjecthood in Kipeá Kirirí". BLS, 10, pàgs. 189-205.

RODRIGUES, Aryon de (2002). "Ergativité linguistique dans le nord-est brésilien: la famille Karirí". Ergatividade na Amazônia I.

1. LLENGUA

- Nom: kipeà kirirí.

- Filiació: ge.

- Localització: nord-est de Brasil (estat de Paralba).

- Nombre de parlants: extingida.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

Patró ergatiu tant amb noms com amb pronoms.

   - Agt marcat ergatiu amb preposició.

   - Únic i Pac en absolutiu (Larsen, "nominatiu"), morf buit.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

2.2. Marques al verb

Patró ergatiu.

   - Prefix que realitza Agt si l'argument no és realitzat lèxicament.

   - Prefix de concordança amb Únic i Pac. Sempre present si Únic o Pac és nominal o fonèticament buit. No coocorre mai amb Únic o Pac pronominal.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Sintagmes preposicionals.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: V+Pac.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Indicis d'ergativitat sintàctica.

   a. Relatives: no hi ha restricció, però la construcció varia. Si el terme relativitzat és Agt, el verb incorpora un prefix que no trobem si el terme és Únic o Pac..

   b. Nominalització: diferències morfològiques segons que es nominalitzi V+Únic/Pac o V+Agt.

3.2.2. Control

   Patró ergatiu: la coreferència de determinats elements amb Únic i Pac s'expressa de manera diferent que la coreferència amb Agt.

   a. Prefixos de possessió al nom: si el possessor és Únic o Pac, el prefix afegit al nom posseït és "reflexiu" (terme de Larsen), indicant així la coreferència. Si el possessor és Agt, el prefix és d'un paradigma diferent.

   b. Control de la coreferència en subordinades: quan tant el controlador com el controlat són Únic o Pac, el verb subordinat incorpora un prefix "reflexiu". Si un dels dos és Agt, el pronom no és "reflexiu".

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

3.3. Subjecte/objecte

   El subjecte és identificat mitjançant tests sintàctics i caracteritzat segons el criteri d'afectació. Correspon als arguments nominatius.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Objecte datiu marcat amb preposició, igual que l'ergatiu i a diferència de l'absolutiu.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   No n'hi ha.

 

Llista

 


MEBÊNGÔKRE

(GE)

0. DOCUMENT

REIS SILVA, María Amelia i Andrés Pablo SALANOVA (2000). "Verbo y ergatividad escindida en mebêngôkre". Dins: VOORT, H. van der i S. van de KERKE (eds.). Indigenous Languages of Lowland South America. Leiden: CNVS.

1. LLENGUA

- Nom: mebêngôkre (autodenominació dels grups kayapó i xicrin.

- Filiació: ge.

- Localització: Brasil nord-central.

- Nombre de parlants: 4.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Sistema nominativoacusatiu amb formes verbals finites:

   - Agt i Únic en nominatiu.

   - Pac en acusatiu.

   Aliniament: Únic=Agt / Pac.

b. Patró ergativoabsolutiu amb formes verbals no finites:

   - Únic i Pac en absolutiu.

   - Agt en ergatiu.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.2. Marques al verb

a. Patró nominativoacusatiu amb formes verbals finites:

   - Marca personal referenciada amb Pac.

   Aliniament Únic=Agt / Pac.

b. Patró ergativoabsolutiu amb formes no finites:

   - Concordança amb Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Postposicions.

3. SINTAXI

3.2.2. Control

   Coreferència: patró nominativoacusatiu.

3.3. Subjecte/objecte

   Cap definició. Barreja de criteris:

   - Subjecte = arg. únic i arg. ergatiu/nominatiu de V transitiu.

   - Objecte = arg. acusatiu o absolutiu de V transitiu.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Finitud (nom.ac.) vs. no finitud (erg.abs.) del verb.

4.1.2. Manifestacions formals

   Cas i concordança.

 

Llista

 


PANARÀ

(GE)

0. DOCUMENT

DOURADO, Luciana (2002). "Ergatividade em panará". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

1. LLENGUA

- Nom: panarà.

- Filiació: ge.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Patró ergativoabsolutiu homogeni:

   - Postposició d'ergatiu a Agt.

   - Pac i Únic no marcats.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.2. Marques al verb

a. Patró ergativoabsolutiu amb mode realis:

   - Prefix perifèric de concordança amb Agt.

   - Prefix de concordança amb Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró nominativoacusatiu amb mode irrealis:

   - Clítics pronominals de concordança amb Agt i Únic.

   - Prefix de concordança amb Pac.

   Aliniament: Únic=Agt / Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Postposicions. Comitatiu, instrumental i benefactiu poden concordar amb el verb.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+V+Pac i V+Únic.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Formació de relatives: sense restriccions.

   b. Aliniament nominativoacusatiu en topicalització i focalització: només hi té accés Pac.

3.2.2. Control

   Coreferència sense restriccions.

3.3. Subjecte/objecte

   Criteri semàntic i morfològic:

   - Subjecte = agent de transitiva, morfològicament marcat, i argument únic d'intransitiva.

   - Objecte = pacient de transitiva, no marcat.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Dest pot ser promogut a objecte, amb incorporació de Pac al verb.

3.5. Comportament dels oblics

   Comitatiu, benefactiu i instrumental són arguments nuclears: concorden amb el verb i poden ser incorporats.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Mode realis (erg.abs.) vs. irrealis (nom.ac.).

4.1.2. Manifestacions formals

   Concordança.

4.2. Sintàctiques

   Topicalització (erg.abs.) vs. relativització i coreferència.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Ergativitat molt antiga.

 

Llista

 


TIMBIRA APANIEKRÀ

(GE)

0. DOCUMENT

ALVES, Flávia de Castro (2002) "Aspectos da ergatividade cindida em Apãniekrá (Jê)". Dins: Santos, Ludovico dos i Ismael Pontes (eds.), Línguas Jê: Estudos Varios, Londrina, Editora UEL, pàgs. 83-93.

ALVES, Flávia de Castro (2004) O Timbira falado pelos Canela Apãniekrá: uma contribuição aos estudos da morfossintaxe de uma língua Jê. Tesi doctoral, Unicamp.

1. LLENGUA

- Nom: timbira apaniekrà (o canela, terme pejoratiu).

- Filiació: GE, grup timbira.

- Localització: regions de Porquinhos i Maranhão, al marge esquerre del riu Tocantins (Brasil).

- Nombre de parlants: 450.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró activoestatiu: no split-S, afecta tant intransitius com transitius. El marcatge de cas varia segons si Agt o Únic són agent, pacient o experimentador.

b. Patró ergatiu: amb formes verbals de passat simple.

   - Agt marcat amb postposició d'ergatiu.

   - Únic i Pac sense marca.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

c. Patró nominativoabsolutiu: amb formes verbals no finites seguides d'operadors d'aspecte o polaritat.

   No es manifesta al nom?

2.2. Marques al verb

a. Patró activoestatiu.

b. Patró ergatiu amb formes de passat simple.

   - Prefix personal amb marca explícita d'ergatiu que identifica Agt.

   - Prefix personal que identifica Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

c. Patró nominativoabsolutiu: S està alineat amb Agt i amb Pac.

   - Agt expressat amb pronom lliure.

   - Pac expressat amb prefix pronominal.

   - Únic marcat alhora amb pronom lliure i prefix pronominal de concordança.

   Aliniaments: Únic=Agt i Únic=Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Sintagmes preposicionals.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Únic+V i Agt+Pac+V.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   No hi ha restriccions.

   Formació de relatives: marques diferents segons que es relativitzi Agt/Únic o Pac.

3.2.2. Control

   En coordinades i subordinades, no hi ha restriccions de coreferència.

   Si el terme coreferencial és ergatiu a la segona part de la coordinació, no sol desaparèixer. Marca de coreferència particular.

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Lligades al temps/aspecte.

4.1.2. Manifestacions formals

   Marques de cas i morfologia verbal.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Reanàlisi de les nominalitzacions del prototimbira com a oracions finites en passat simple. Causa: coincidència estructural entre la nominalització i les oracions subordinades amb patró morfosintàctic ergatiu.

 

Llista

 


CAVINEÑA

(TACANA)

0. DOCUMENT

CAMP, Elizabeth (1985) "Split ergativity in Cavineña". International Journal of American Linguistics, 51.1, pàgs. 38-58.

1. LLENGUA

- Nom: cavineña.

- Filiació: tacana.

- Localització: nord-est de Bolívia (departament de Beni).

- Nombre de parlants: 1.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Els noms poden tenir cas ergatiu, genitiu i absolutiu (morf buit). Paradigma pronominal també amb aquests tres casos més el datiu.

I. Oracions principals

   a. Patró ergatiu: arguments realitzats com a noms. Marca d'ergatiu a Agt. Cas absolutiu (no marcat) a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

   b. Patró no ergatiu: cas absolutiu als pronoms d'Únic, Pac i Agt.

Casos especials

   i. Un Agt pronominal durà la marca d'ergatiu si el verb indica baix grau d'activitat (negació, potencials, intencionals,de sensació i contrafactius).

   ii. Un Agt pronominal és ergatiu també si es troba en posició inicial absoluta o final de frase (rar).

   iii. Jerarquia de topicalitat: 1a>2a>3a persona. En cas que conflueixin dos pronoms en la mateixa frase,

   - si el més baix en la jerarquia és Agt, anirà en ergatiu;

   - si Agt és més alt que Pac, l'ordre Pac+Agt indica la funció (tots dos en absolutiu).

II. Oracions subordinades: sistema ergatiu homogeni tant amb noms com amb pronoms, Agt amb marca d'ergatiu i Únic i Pac sense marca (absolutiu).

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

2.2. Marques al verb

   Enclític d'absolutiu que concorda amb Únic i Pac quan l'argument és singular.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Postposicions.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   - Jerarquia personal i d'animacitat: noms i pronoms no agentius en patró ergatiu vs. altres pronoms.

   - Estatus oracional: en oracions principals, escissió lligada a la jerarquia vs. patró ergatiu en subordinades.

  - Posició dels pronoms dins de la frase.

4.1.2. Manifestacions formals

   Marcació de cas.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

5.2. Destí de l'argument relegat

   Desapareix.

5.3. Marques

   Afix detransitivitzador al verb i nou Únic en absolutiu.

 

Llista

 


ESE EJA

(TACANA)

0. DOCUMENT

CHAVARRÍA, María C. (Ms.). "Ergatividad en ese eja (takana)".

1. LLENGUA

- Nom: ese eja.

- Filiació: tacana.

- Localització: Perú (Madre de Dios) i Bolívia.

- Nombre de parlants: 1.500.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

Patró ergatiu:

   - Marca d'ergatiu sufixada a Agt nominal o pronominal.

   - Absència de marca de cas a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

2.2. Marques al verb

   Sufix de concordança amb Agt.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V i Únic+V.

3.3. Subjecte/objecte

   Visió morfològica:

   - Subjecte = en una oració transitiva, element amb "funció ergativa" i marcat al verb. En intransitives, element únic.

   - Objecte = element no marcat morfològicament en una transitiva.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Propietat proto-pano-tacana.

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

            El sufix d'ergatiu és molt semblant en ese eja, araona i cavineña.

            Un dels al·lomorfs d'ergatiu en araona coincideix amb la marca de genitiu ese eja.

 

Llista

 


MÀDIJA

(ARAUÀ)

0. DOCUMENT

ADAMS de LICLAN, Patsy i Stephen A. MARLETT (1991). "Antipasivo en mádija (culina)". Revista latinoamericana de estudios etnolingüísticos.

1. LLENGUA

- Nom: màdija o culina.

- Filiació: arauà.

- Localització: Brasil (regió d'Acre) i Perú.

- Nombre de parlants: 1.300 [Ethnologue].

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   No hi ha marques de cas.

2.2. Marques al verb

a. Patró ergativoabsolutiu de concordança de gènere:

   - Concordança amb Únic i Pac.

   - No concordança amb Agt.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró neutre de concordança de nombre plural i 3a persona.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre flexible.

3.3. Subjecte/objecte

   Terminologia de la gramàtica relacional: subjecte, objecte i chômeur.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Semàntica:

   - Pac és no referencial o irrellevant.

   - Èmfasi en el caràcter progressiu del predicat.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Chômeur.

5.3. Marques

   Cap de les habituals.

   - Concordança de gènere entre el verb i l'agent Únic.

   - Al·lomorf particular de concordança de 3a persona.

   - Al·lomorf particular de concordança de plural entre el verb i l'agent Únic.

   - Absència de concordança amb chômeur.

8. COMENTARIS

   L'antipassiva s'observa a través d'indicis indirectes.

 

Llista

 


MAKURAP

(TUPARI)

0. DOCUMENT

OLIVEIRA BRAGA, Alcerinda de. "A ergatividade em makurap".

1. LLENGUA

- Nom: makurap.

- Filiació: branca tupari del grup tupí.

- Localització: regió compresa entre el marge esquerre de l'alt riu Branco i la capçalera del riu Colorado (estat de Rondonia, Brasil).

- Nombre de parlants: 40 en un dels dos assentaments.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   No hi ha marques de cas.

2.2. Marques al verb

a. Patró ergativoabsolutiu de concordança:

   - Sufixos de nombre i prefixos de persona concordant amb Únic i Pac.

b. Sistema tripartit de concordança de 3a persona.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V o Pac+V+Agt, i Únic+V o V+Únic.

   Estructura: [Agt[Pac V]].

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Formació de relatives: Agt i Pac prenen sufixos particulars. Únic pot prendre el mateix sufix que Agt o el mateix que Pac, segons el temps de l'acció:

   - Accions remotes - mateix sufix que Pac.

   - Accions recents - mateix sufix que Agt.

3.2.2. Control

   a. Elisió d'SN equivalents en coordinades i subordinades: només Únic i Pac poden ser els elements controlador i elidit.

   b. Control del possessiu: només Pac controla l'element elidit d'una construcció de genitiu.

3.3. Subjecte/objecte

   Criteri semàntic:

   - Subjecte = S i A.

   - Objecte = O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Persona: 3a (tripartit) vs. la resta (erg.abs.).

4.1.2. Manifestacions formals

   Concordança.

4.2. Sintàctiques

   Segons el temps/aspecte: formació de relatives.

 

Llista

 


MEKENS

(TUPÍ)

0. DOCUMENT

GALUCIO, Ana Vilacy (2001) The Morphosyntax of Mekens (Tupi). PhD Dissertation, The University of Chicago.

1. LLENGUA

- Nom: mekens.

- Filiació: tupí, subgrup tupari.

- Localització: nord-oest de Brasil (estat de Rondonia).

- Nombre de parlants: 25.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   No hi ha flexió de cas al nom ni al pronom.

   - Agt i Únic poden ser realitzats per pronoms lliures. Amb Agt de 3a persona singular, el pronom es pot ometre; amb la 1a, 2a i 3a plural és obligatori si no hi ha argument nominal.

   - Pac no pot ser pronominal.

2.2. Marques al verb

A. Patró ergatiu de marques personals: amb verbs lèxics.

   - Únic i Pac són marcats al verb amb prefixos personals que indiquen persona i nombre. El nombre d'Únic i Pac es pot indicar també amb formes verbals supletives.

   El prefix d'Únic és obligatori, pot coocórrer amb l'argument lèxic (crossreference). El de Pac no coocorrre mai amb l'argument lèxic (no concordança).

   - Agt no és marcat al verb.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

B. Patró nominatiu de marques personals als auxiliars.

   - Prefix personal d'Agt i Únic. El d'Únic és sempre present i el d'Agt, només quan no hi ha argument realitzat lèxicament.

   - Absència de marca de Pac.

   Aliniament: Únic=Agt - Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Sintagmes postposicionals.

   El genitiu s'indica amb prefixos personals al nom (els mateixos afixos personals que al verb).

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre bàsic: Agt+Pac+V.

   Constituència: Agt+(Pac+V).

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   No hi ha restriccions en la formació de construccions relatives, interrogatives, clivellades i amb focalització.

   Patró morfosintàctic acusatiu en interrogatives parcials: quan l'element interrogatiu és Agt o Únic, el verb afegeix un afix temàtic. Quan és Pac, s'usa la construcció inversa (marques personals de concordança amb Agt i Pac).

3.2.2. Control

   Reducció d'SN en coordinades: l'SN elidit és Agt o Únic, coreferencial amb un Agt o Únic de la primera clàusula.

  Aliniament: Únic=Agt.

3.3. Subjecte/objecte

   Explícitament a la Dixon (nota 7 del manuscrit):

   - Subjecte = argument A d'una oració transitiva i argument únic d'intransitiva.

   - Objecte = argument O de transitiu.

3.4. Jerarquia dels objectes

   El segon objecte (datiu) d'un verb triargumental és expressat amb un sintagma postposicional i no és mai referenciat al verb.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Distinció entre verbs lèxics i auxiliars.

4.1.2. Manifestacions formals

   Sistema de marques personals ergatiu en verbs lèxics i acusatiu en auxiliars.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Semàntica.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Oblic (SP).

5.3. Marques

   Prefix invariable al verb. No hi ha prefix de crossreference amb Únic.

 

Llista

 


KATUKINA-KANAMARI

(KATUKINA)

0. DOCUMENT

QUEIXALÓS, Francesc (2003). "A ergatividade Katukina frente as mudanças de valência". Ergatividade na Amazônia II, Universidade de Brasília.

QUEIXALÓS, Francesc (2002). "Katukina". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

QUEIXALÓS, Francesc (en premsa). "Ergativitat i relacions gramaticals en katukina". Ponència presentada al 1r Curs de Tipologia de Llengües Ameríndies, Universitat de Barcelona, 1999.

1. LLENGUA

- Nom: katukina / katukina-kanamari.

- Filiació: katukina.

- Localització: estat d'Amazones (Brasil). Regió delimitada pels rius Purús i Javari, i per la frontera meridional de l'estat i el riu Japurà.

- Nombre de parlants: alguns milers.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

I. Patró ergativoabsolutiu en el paradigma pronominal.

   - Agt té forma pronominal lligada al verb.

   - Formes pronominals lliures idèntiques per a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

II. En els noms

a. Sistema general amb dues interpretacions:

i. Queixalós en premsa i 2002: absència de marques de cas.

ii. Queixalós 2003: patró ergativoabsolutiu.

   - Sufix ergatiu a Agt.

   - Absència de marques de cas a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró nominativoacusatiu: absència de marques de cas.

2.2. Marques al verb

Patró ergativoabsolutiu:

   - Absència de marques referides a Únic i Pac.

   - Prefix personal referiyt a Agt. Segons Queixalós en premsa i 2002, pot coocórrer amb l'argument lèxic; segons Queixalós 2003, és present al verb només si l'argument no té realització lèxica.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Ús de postposicions.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

a. Patró ergativoabsolutiu

   - Ordre: Agt+V+Pac i V+Únic.

   - Constituència: [[Agt V] Pac] i [[V] [Únic]].

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

b. Patró nominativoacusatiu

   - Ordre: Pac+V+Agt.

   - Constituència: [Pac [V Agt]].

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

I. Comportament ergativoabsolutiu

   a. Moviment: Únic i Pac poden ocupar lliurement la posició preverbal. Si es trasllada Agt, s'observen canvis formals al verb.

   b. Divisibilitat: la seqüència Agt+V és indivisible. Només es pot inserir material sense alteracions formals entre V i Únic/Pac.

   c. Elisió: Únic i Pac es poden elidir lliurement. L'elisió d'Agt té conseqüències formals al verb.

   d. Focalització: només és possible amb Únic i Pac.

   e. Formació d'interrogatives parcials: només és possible sobre Únic i Pac.

   f. Substitució per demostratius: és lliure amb Únic i Pac.

   g. Formació de relatives: dins de la relativa, l'argument ha de ser Únic o Pac.

   h. Nominalització del verb: només pot anar acompanyat d'Únic o Pac.

   Aliniament: Únic=Pac - Agt.

II. Comportament nominativoacusatiu: només Pac pot ser incorporat.

3.2.2. Control

   La coreferència en subordinades i coordinades és neutra a qualsevol jerarquia actancial.

3.3. Subjecte/objecte

   Criteris sintàctics:

   - Subjecte = terme prominent en l'estructura de constituents i en termes d'accessibilitat.

3.5. Comportament dels oblics

   Possible promoció d'oblic a objecte, amb relegament de Pac a terme incorporat.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Possiblement, baixa topicalitat o caràqcter genèric de Pac.

4.1.2. Manifestacions formals

   i. Queixalós en premsa i 2002: absència del prefix personal d'Agt al verb.

   ii. Queixalós 2003: absència de marques de cas i ordre.

4.2. Sintàctiques

   Accessibilitat vs. incorporació vs. control de coreferència.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   - Sintàctica: fer Agt accessible a les operacions de 3.2.1.

   - Semàntica: Pac indefinit o genèric.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Elisió.

5.3. Marques

   i. Queixalós en premsa i 2002: pèrdua dels prefixos relacional i personal del verb. s'afegeix el prefix d'antipassiva. El nou Únic té forma lliure postverbal.

   ii. queixalós 2003: l'agent perd la marca d'ergatiu. S'afegeix el prefix verbal d'antipassiva.

7. DIACRONIA

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

   Sufix d'ergatiu idèntic al locatiu i genitiu.

8. COMENTARIS

   Llengua ergativa homogènia.

 

Llista

 


TRUMAI

(AÏLLADA)

0. DOCUMENT

GUIRARDELLO, Raquel (2003). "Classes verbais e mudanças de valência em Trumai". Ergatividade na Amazônia II, Universidade de Brasília.

GUIRARDELLO, Raquel (2002). "Caso e relaçoes gramaticais em Trumai". Ergatividade na Amazônia I, Universidade de Brasília.

GUIRARDELLO, Raquel (1999). "Chapter 7: Case-marking alignment and grammatical relations". PhD These.

1. LLENGUA

- Nom: trumai.

- Filiació: aïllada.

- Localització: Brasil. Xingú Park, capçalera del riu Xingú (Mato Grosso).

- Nombre de parlants: 50 dispersos [78 (1995, Ethnologue)].

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró ergativoabsolutiu de marcació de cas.

   - Únic i Pac en absolutiu, morf buit.

   - Agt en ergatiu, sufixat.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró no ergatiu amb verbs de pensament, percepció, contacte i activitats habituals (predicats biargumentals).

   - Agt en absolutiu.

   - L'altre argumenten datiu (com Dest, diferent de Pac).

2.2. Marques al verb

   Quan els arguments no tenen realització lèxica:

a. Patró ergativoabsolutiu.

   - Únic i Pac marcats amb forma enclítica al darrer element de l'SV (generalment el V).

   - Agt no marcat.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

b. Patró no ergatiu amb verbs de pensament, percepció, contacte i activitats habituals (predicats biargumentals).

   - Enclític que marca Agt.

   - Absència de marca per al segon argument.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Sufix de cas idèntic al locatiu, benefactiu no subcategoritzat i temporal.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V i Únic+V.

   Aliniament: Únic=Pac. Si Únic o Pac canvien de posició, el verb afegeix un sufix. El moviment d'Agt no afecta el verb.

   Estructura: [Agt[Pac V]].

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Causatives: equiparen Únic i Pac.

   b. Relatives: la construcció és diferent si l'element relativitzat és Únic=Pac o Agt=Dest.

   c. Elevació en oracions completives: Únic i Pac de la subordinada poden ser marcats al verb principal.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

3.2.2. Control

   a. Control de la coreferència en coordinades i subordinades: qualsevol argument pot ser controlador o controlat (motivació pragmàtica).

   b. Construcció reflexiva: suprimeix l'ergatiu, preserva sempre els absolutius.

3.3. Subjecte/objecte

   L'autora manifesta explícitament que en trumai no hi ha indicis sintàctics per fonamentar les categories relacionals de subjecte  i d'objecte en virtut dels criteris de més avall. Utilitza amb total consistència els primitius sintacticosemàntics S, A, O/P i R/Dat.

   Criteri sintàctic:

   - Subjecte = terme accessible en processos de causativització, relativització i elevació.

   I criteri semanticopragmàtic (a la Givón):

   - Subjecte = gramaticalització del tòpic primari.

   - Objecte = gramaticalització del tòpic secundari.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Sufix de datiu a Dest. Si és absent, no apareix cap marca al verb.

Estructura: Agt+[Pac V]+Dest. Dest és un argument perifèric, equiparable a Agt.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Tipus semàntic d'alguns verbs.

4.1.2. Manifestacions formals

   Morfologia casual i verbal.

4.2. Sintàctiques

   Accessibilitat vs. control.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Pragmàtica: Pac és irrellevant en el si del discurs o desconegut.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Elidit.

5.3. Marques

   No hi ha cap marca especial al verb.

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

   Pragmàtica: agent poc rellevant o desconegut.

6.2. Destí de l'argument relegat

   Elidit.

 

Llista

 


YANOMAMI

(YANOMAM)

0. DOCUMENT

RAMIREZ, Henri (2003). "Ergatividade em Yanomami". Ergatividade na Amazônia II, Universidade de Brasília.

RAMIREZ, Henri (1994) Le parler yanomami des Xamatauteri. Tesi Doctoral, cap. 20.

1. LLENGUA

- Nom: yanomami.

- Filiació: yanomam.

- Localització: frontera de Brasil i Veneçuela.

- Nombre de parlants: 20.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

Sistema ergativoabsolutiu:

   - Sufix d'ergatiu a Agt.

   - Absència de marca a Únic i Pac.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

   Tots els arguments poden tenir realització buida.

2.2. Marques al verb

Sistema ergativoabsolutiu:

   - Prefix de concordança amb Únic i Pac.

   - Prefix (més perifèric) de concordança amb Agt.

   Aliniament: Únic=Pac / Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Sufixos.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: Agt+Pac+V i Únic+V.

   Estructura: [Agt [Pac V]].

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

I. Comportament ergatiu

   a. Incorporació de morfemes nominals a l'arrel verbal: els sufixos de nombre, classe, etc. d'Únic i Pac s'incorporen a l'esquerra de l'arrel verbal.

   b. Polisíntesi: és possible només amb els absolutius.

   c. Causatius amb arrel verbal transitiva: l'Agt secundari no va en ergatiu, sinó en referencial. Pac resta en absolutiu.

II. Comportament neutre a la jerarquia actancial: focalització i topicalització.

3.2.2. Control

   a. En oracions complexes, qualsevol element pot ser controlador i controlat.

   b. Canvi/manteniment de la referència mitjançant sufixos verbals que no discriminen tipus d'arguments.

3.3. Subjecte/objecte

   Criteri sintàctic:

   - Subjecte = pivot = manté una relació gramatical privilegiada amb el verb. Els absolutius.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

   Sistema sense escissions.

4.2. Sintàctiques

   Sistema ergatiu (incorporació de marques al verb, polisíntesi) vs. sistema neutre (focalització, topicalització i control).

8. COMENTARIS

   Morfologia ergativa i sintaxi mixta.

 

Llista

 


 

Llengües ergatives al Nord del Darien

 


ACATEC

(MAIA)

0. DOCUMENT

PENALOSA, Fernando (1987) "Major syntactic structures of Acatec (dialect of San Miguel Acatan)". International Journal of American Languages 53.3, pp. 281-310.

1. LLENGUA

- Nom: acatec (autodenominació: kanjobal).

- Filiació: maia.

- Localització: Guatemala (departament de Huehuetanago).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   No hi ha marques de cas al nom.

   El paradigma de pronoms independents inclou només formes de 1a i 2a persona. S'empren només amb valor emfàtic. Per expressar la 3a persona, s'utilitzen els classificadors nominals com a pronoms.

2.2. Marques al verb

   Les marques al verb expressen persona, nombre i cas.

   a. Patró ergativoabsolutiu en oracions independents i completives:

   - Prefix d'ergatiu en concordança amb Agt.

   - Proclític d'absolutiu que concorda amb Únic i Pac.

   - Ordre dels morfemes: Pac-Agt-arrel.

   b. Patró nominativoacusatiu en oracions completives sense indicació d'aspecte, com ara el complement de verbs de moviment, percepció, causatius, etc. També amb complements d'adverbis de manera.

   - Prefix de concordança amb Agt i Únic. És el prefix d'ergatiu [podríem parlar d'"extended ergativity" a la Dixon].

   - Proclític d'absolutiu que concorda amb Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   - Possessió: prefix d'ergatiu al nom.

   - Pronom reflexiu o recíproc: marca d'ergatiu.

   - Objecte de preposició: marca d'ergatiu.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: V+Pac+Agt i V+Únic.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Construccions clivellades (cleft): qualsevol argument pot ocupar la posició preverbal per indicar focus.

   b. Interrogatives +qu: qualsevol argument pot accedir a la interrogació.

3.2.2. Control

   a. Elisió del classificador de 3a persona en subordinades i coordinades: és possible si el controlador de la coreferència és Agt o Únic.

3.3. Subjecte/objecte

   Barreja de consideracions semàntiques i formals.

   - Subjecte: agent de transitiu i argument únic d'intransitiu.

   - Objecte: pacient de transitiu.

3.4. Jerarquia dels objectes

   L'OI se situa més a la dreta dins de l'oració, fora del nucli format per V+arg.nuclears.

3.5. Comportament dels oblics

   Locatius, temporals, etc. solen anar també a la dreta, tot i que no obligatòriament.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Presència/absència d'indicacions aspectuals.

4.1.2. Manifestacions formals

   - Patró erg.abs.: al verb, prefix d'ergatiu (Agt) i proclític d'absolutiu (Pac=Únic).

   - Patró nom.ac.: prefix d'ergatiu (Agt=Únic) i proclític d'absolutiu (Pac).

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Absència de Pac, Pac genèric, acció habitual.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Incorporat al verb o oblic (SP).

5.3. Marques

   Sufix intransitivitzador al verb i prefix personal d'absolutiu.

 

Llista

 


CHOL

(MAIA, CHOLAN)

0. DOCUMENT

QUIZAR, Robin i Susan M. KNOWLES-BERRY (1988) "Ergativity in the Cholan languages". International Journal of American Linguistics 54.1, pp. 73-85.

1. LLENGUA

- Nom: chol.

- Filiació: maia, grup tzeltal, branca cholan.

- Localització: estat de Chiapas (Mèxic).

2. MORFOLOGIA

2.2. Marques al verb

   Flexió pronominal que marca persona i nombre.

  I. Oracions principals i bona part de completives:

   a. Patró nominativoacusatiu: amb verbs en imperfet.

   - Prefix idèntic d'Agt i Únic.

   - Sufix de Pac.

   b. Patró ergativoabsolutiu: amb verbs en perfet.

   - Prefix d'Agt.

   - Sufix idèntic d'Únic i Pac.

   Els predicats estatius (nominals i adjectivals) es construeixen amb el pronom d'Únic/Pac.

  II. Oracions completives sense conjunció subordinant o amb determinat tipus de conjunció:

   a. Patró nominativoacusatiu.

   b. Patró tripartit:

   - Agt prefixat.

   - Pac sufixat.

   - Únic sense marca.

2.3. Marques dels arguments oblics

   La possessió es marca amb el mateix morf que Agt.

3. SINTAXI

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon.

   - Subjecte = A i S.

   - Objecte = O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Tipus d'oració i aspecte verbal.

  I. Oracions principals i bona part de completives:

   a. Nom.ac.: amb imperfet.

   b. Erg.abs.: amb perfet.

  II. Determinats tipus de subordinades:

   a. Nom.ac.

   b. Tripartit.

4.1.2. Manifestacions formals

   Forma i posició dels pronoms personals afixats al verb.

a. Nom.ac.: Únic=Agt prefixats, Pac sufixat.

   b. Erg.abs.: Agt prefixat, Únic=Pac sufixats.

   c. Triple marca: Únic nul, Agt prefixat i Pac sufixat.

 

Llista

 


CHONTAL

(MAIA, CHOLAN)

0. DOCUMENT

QUIZAR, Robin i Susan M. KNOWLES-BERRY (1988) "Ergativity in the Cholan languages". International Journal of American Linguistics 54.1, pp. 73-85.

1. LLENGUA

- Nom: chontal.

- Filiació: maia, grup tzeltal, branca cholan.

- Localització: Tabasco (Mèxic).

- Nombre de parlants: 55.000 [Eth.].

2. MORFOLOGIA

2.2. Marques al verb

   Flexió pronominal que indica persona i nombre.

  I. Oracions principals i major part de les completives:

   a. Patró nominativoacusatiu: en formes verbals d'imperfet, només si l'oració és afirmativa.

   - Prefix comú d'Agt i Únic.

   - Sufix de Pac.

   b. Patró ergativoabsolutiu: en totes les oracions negatives i en les afirmatives amb verb en aspecte perfectiu.

   - Prefix d'Agt.

   - Sufix comú per a Únic i Pac.

   Els predicats estatius (nominals o adjectivals) es construeixen amb el pronom d'Únic/Pac.

  II. Determinats tipus de completives, entre elles les mancades de conjunció subordinant:

   a. Patró nominativoacusatiu: quan el verb principal és "començar" o "acabar".

   b. Patró tripartit:

   - Prefix d'Agt.

   - Sufix de Pac.

   - Absència de marca d'Únic.

   c. Patró ergativoabsolutiu: amb formes de subjuntiu.

2.3. Marques dels arguments oblics

El mateix pronom d'Agt serveix per marcar la possessió.

3. SINTAXI

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Incorporació nominal: s'incorpora Pac. Procés poc productiu.

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon.

   - Subjecte = A i S.

   - Objecte = O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Tipus d'oració, aspecte verbal i negació.

  I. Oracions principals i majoria de subordinades

   a. Nom.ac.: oracions afirmatives amb verb en imperfet.

   b. Erg.abs.: oracions negatives i afirmatives amb verb en perfet.

  II. Segons el tipus de subordinada completiva:

   a. Nom.ac.

   b. Triple marca.

   c. Erg.abs.

4.1.2. Manifestacions formals

   Forma i posició dels pronoms personals afixats al verb.

a. Nom.ac.: Únic=Agt prefixats, Pac sufixat.

   b. Erg.abs.: Agt prefixat, Únic=Pac sufixats.

   c. Triple marca: Únic no realitzat, Agt prefixat i Pac sufixat.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Semanticopragmàtica.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Esborrat.

5.3. Marques

   Sufix intransitivitzador al verb. Concordança amb el nou Únic (agent).

 

Llista

 


CHORTI

(MAIA, CH'OLAN)

0. DOCUMENT

QUIZAR, Robin i Susan M. KNOWLES-BERRY (1988) "Ergativity in the Cholan languages". International Journal of American Linguistics 54.1, pp. 73-85.

QUIZAR, Robin (1994) "Split ergativity and word order in Chorti". International Journal of American Linguistics 60.2, pp. 120-138.

1. LLENGUA

- Nom: chorti [Eth. chortí].

- Filiació: maia, grup tzeltal, branca cholan.

- Localització: est de Guatemala, a la frontera amb Hondures.

- Nombre de parlants: 31.500 [Eth.].

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

Qualsevol argument pot tenir realització buida.

2.2. Marques al verb

   Els afixos pronominals (dependent pronouns) indiquen persona i nombre.

   a. En formes verbals d'aspecte imperfectiu, l'ordre dels afixos personals segueix un patró nominativoacusatiu. Pel que fa a la forma de les marques, el sistema és tripartit:

   - Prefix d'Agt.

   - Prefix d'Únic (diferent del d'Agt). La forma del morfema només coincideix en la 1 pers. sing./pl.

   - Sufix de Pac.

   b. Patró ergativoabsolutiu en formes verbals d'aspecte perfectiu:

   - Sufix idèntic d'Únic i Pac.

   - Prefix d'Agt.

   La predicació nominal i adjectival es forma amb el sufix d'Únic/Pac.

2.3. Marques dels arguments oblics

   La marca d'Agt s'utilitza també per indicar la possessió.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   No es pot definir un ordre bàsic de constituents. Sistema escindit. Els tòpics apareixen en posició preverbal i els no-tòpics, en posició postverbal.

   a. Ordre nominativoacusatiu: Agt+V+Pac i Únic+V. Típicament, Agt i Únic són tòpics.

   b. Ordre ergativoabsolutiu: Pac+Agt+V / Pac+V+Agt i V+Únic. Pac és tòpic o focus. V+Pac+Agt i V+Agt+Pac són inexistents en els textos analitzats.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Incorporació nominal: només pot incorporar-se Pac. Expressa accions habituals, Pac no específic. Quizar i Knowles-Berry la consideren un tipus d'antipassiva. Sufix intransitivitzador.

3.3. Subjecte/objecte

   A la Dixon en els dos articles.

   - Subjecte = A i S.

   - Objecte = O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

Aspecte verbal.

   a. Nom.ac. (ordre dels morfemes) i triple marca (realització dels morfemes): aspecte imperfectiu.

   b. Erg.abs.: aspecte perfectiu.

4.1.2. Manifestacions formals

   Situació i forma dels morfemes personals.

   - Formes d'imperfet: [Únic+v] i [Agt.v-Pac]. Morf diferent d'Únic i Agt (triple marca).

   - Formes de perfet: [v+Únic] i [Agt+v+Pac].

4.2. Sintàctiques

4.2.1. Motivacions

   Topicalitat.

4.2.2. Manifestacions

   Ordre de constituents oracionals. Els tòpics apareixen en posició preverbal.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Semanticopragmàtica.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Esborrat.

5.3. Marques

   Sufix intransitivitzador al verb. Marca de concordança amb el nou Únic (agent).

 

Llista

 


ITZA

(MAIA)

0. DOCUMENT

HOFLING, Charles A. (1990) "Possession and ergativity in Itza Maya". International Journal of American Linguistics 56.4, pp. 542-560.

1. LLENGUA

- Nom: itza.

- Filiació: maia, yucatec.

- Localització: terres baixes de Guatemala i Belice.

- Nombre de parlants: pocs i d'edat avançada.

2. MORFOLOGIA

2.2. Marques al verb

   Marques de concordança.

   a. Patró ergativoabsolutiu: en oracions d'aspecte completiu i mode subjuntiu.

   - Prefix d'ergatiu que concorda amb Agt.

   - Sufix d'absolutiu que concorda amb Únic i Pac.

   b. Patró nominativoacusatiu amb altres aspectes verbals.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Possessió expressada amb el mateix prefix que l'ergatiu.

 

Llista

 


MAM

(MAIA, MAM)

0. DOCUMENT

ENGLAND, Nora C (1983) “Ergativity in Mamean (Mayan) languages”. International Journal of American Linguistics 49, pp. 1-19.

1. LLENGUA

- Nom: mam.

- Filiació: mam, maia oriental.

- Localització: terres altes de l’oest de Guatemala.

- Nombre de parlants: 400.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   No hi ha marques de cas als noms.

2.2. Marques al verb

   a. Patró ergatiu:

   - Prefix d’ergatiu: crossreference amb Agt.

   - Prefix d’absolutiu: crossreference amb Únic i Pac. El prefix de Pac és més perifèric que el d'Agt.

   b. "Patró de triple ergatiu" (la terminologia és meva): en determinats contextos on l'aspecte verbal esdevé irrellevant, la marca d'ergatiu substitueix la d'absolutiu. Contextos: en determinades oracions subordinades temporals, en oracions resultatives, amb determinats adverbis posicionals i modals focalitzats en posició preverbal i en predicats estatius adjectivals.

   - Prefix d'ergatiu en crossreference amb Agt, Pac i Únic. Pac és més perifèric que Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   La possessió s’indica amb el mateix prefix verbal que Agt afegit al nom.

   Oblics marcats amb noms relacionals.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: V+Agt+Pac i V+Únic.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Focalització: Únic i Pac poden avantposar-se al verb per marcar focus. Agt no hi té accés directe. Agt pot ser focalitzat via antipassiva, o bé avantposant-se al verb i adoptant forma d'SN oblic (nom relacional + Agt).

   b. Interrogació: Agt no hi té accés directe. Pot entrar en la interrogació si l'oració és antipassiva o si esdevé oblic; en aquest darrer cas, el verb adopta forma passiva.

   c. Negació: Agt no pot ser negat directament. Podrà ser negat via antipassiva o via oblic.

   d. Relativització: si el terme relativitzat és Agt, el verb tindrà forma antipassiva o activa.

3.2.2. Control

   a. Elisió d'SN equivalents en oracions subordinades: el controlador és sempre un absolutiu, mentre que l'SN elidit pot ser qualsevol argument.

   b. Interpretació de l'anàfora zero: si els dos arguments d'un verb transitiu són de 3a persona i un d'ells és lèxicament buit, l'SN ple s'interpretarà com Pac.

3.3. Subjecte/objecte

   La terminologia emprada és:

   - "Subject of intransitive".

   - "Agent of transitive".

   - "Patient of transitive".

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Aspecte (a grans trets).

   - Patró erg.abs.: predominant.

   - "Patró de triple erg.": quan l'aspecte és poc rellevant.

4.1.2. Manifestacions formals

   Marques de concordança verbal.

   - Erg.abs: prefix d'Agt i prefix de Pac=Únic.

   - "Triple erg.": prefix d'ergatiu en concordança amb Agt, Únic i Pac.

4.2. Sintàctiques

   No es fa referència a cap procés o configuració sintàctica de tipus nom.ac.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Accés d'Agt a la focalització, interrogació i negació.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Oblic: SN encapçalat per un nom relacional.

5.3. Marques

   Sufix intransitivitzador al verb i un únic prefix personal (com qualsevol intransitiu). Nom relacional a l'SN oblic.

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

   Accés d'Agt a la interrogació.

6.2. Destí de l'argument relegat

   Agt esdevé oblic (nom relacional + SN).

6.3. Marques

   SN encapçalat per nom relacional (Agt). Verb?

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Es remunta al protomaia. El mam del segle XVII també és ergatiu, però no en coneixem el patró d'escissió.

   En ixil actual (llengua mam), Únic és marcat ergatiu en determinats contextos oracionals (paral·lels als del mam). Tanmateix, Agt manté la marca d'ergatiu i Pac, la d'absolutiu (patró d'"extended ergativity", Dixon).

   L'autora suposa que el mam antic seguia un patró d'escissió com el de l'ixil. Els primers verbs a adoptar el patró no ergatiu actual devien ser els transitius amb prefix direccional, als quals van seguir la resta de transitius. El procés devia ser:

   1. Nominalització dels transitius amb direccional, propiciada pel sincretisme del prefix d'Agt i el possessiu.

   2. Pac és reinterpretat com a Únic.

   3. Únic, en determinats contextos, és representat al verb amb la marca d'ergatiu.

   4. El patró de doble ergatiu passa als transitius sense direccional i les nominalitzacions es reinterpreten novament com a formes verbals transitives.

8. COMENTARIS

   Ergativitat morfològica i sintàctica. Patró d'escissió poc freqüent en les llengües maies.

 

Llista

 


QUICHE

(MAIA)

0. DOCUMENT

LARSEN, Thomas W. (1987) “The syntactic status of ergativity in Quiche”. Lingua 71, pp. 33-59.

1. LLENGUA

- Nom: quiche/quiché.

- Filiació: maia.

- Localització: Guatemala.

- Nombre de parlants: 907.000.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Qualsevol dels tres arguments pot ser nul. Els pronoms marquen èmfasi.

2.2. Marques al verb

Patró ergativoabsolutiu:

   - Clític preverbal de crossreference amb Únic i Pac. El clític expressa persona i nombre.

   - Prefix de crossreference amb Agt, situat entre el clític de Pac i l’arrel verbal.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Quan el possessor no és explícit, la possessió es marca amb un prefix adjuntat al nom posseït. Marca de crossreference.

   Altres oblics duen preposició (locatiu).

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: V+Pac+Agt i V+Únic. Únic, Agt i Pac salten davant del verb quan són focalitzats o topicalitzats.

   Estructura: [[V+Pac]+Agt] i [V+Únic]. L'estructura de les intransitives es deriva de tota l'anàlisi de la "focuss antipassive".

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Formació d’interrogatives +qu: Únic i Pac salten a la posició preverbal. Si el terme +qu és Agt, experimenta el mateix moviment, però, a més, el verb pren forma intransitiva.

   b. Formació de relatives: idem.

   c. Construccions clivellades (cleft constructions): idem.

3.2.2. Control

   No hi ha estructures de control amb verb transitiu, ja que el control exigeix la nominalització d’un verb intransitiu o intransitivitzat via passiva o antipassiva.

3.3. Subjecte/objecte

   Fa explícit l’ús dels termes per primera vegada quan diu que el quiche és una llengua de subjecte i d’objecte nuls (p. 40 inici).

   - Subjecte = A i S.

   - Objecte = O.

   Al final del treball, després de l'anàlisi que porta a postular l'estructura de constituents (cf. 3.1 d'aquesta fitxa):

   - Objecte directe = S i O. Tots dos constituents són dominats immediatament per SV.

4. ESCISSIONS

4.2. Sintàctiques

   En la formació d’interrogatives +qu, relatives i clivellades, Agt té comportament diferent d’Únic/Pac si un dels dos arguments verbals és de 3a persona.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

5.2. Destí de l'argument relegat

   Pac esdevé oblic.

5.3. Marques

   Pac oblic precedit de nom relacional sense preposició.

   Verb amb sufix derivatiu intransitivitzador.

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

   És un dels mecanismes de nominalització.

6.2. Destí de l'argument relegat

   Agt esdevé oblic.

6.3. Marques

   - Agt oblic encapçalat per un nom relacional sense preposició.

   Verb intransitivitzat.

8. COMENTARIS

   Anàlisi seguint GB (Chomsky, 1982).

 

Llista

 


COAST TSIMSHIAN

(PENUTI)

0. DOCUMENT

DUNN, John A. (1979) "Pronominal concord in Coast Tsimshian". IJAL 45.3, pp. 224-231.

MULDER, Jean (1989) "Syntactic ergativity in Coast Tsimshian (Sm'algiax)". Studies in Language 13.2, pp. 405-435.

1. LLENGUA

- Nom: Coast Tsimshian (autodenom. sm'algiax).

- Filiació: penuti.

- Localització: British Columbia i Estats Units.

- Nombre de parlants: 500 [Eth.].

2. MORFOLOGIA

2.2. Marques al verb

   Hi ha tres sèries de morfs personals al verb combinats en dos patrons de concordança (Dunn, 1979).

   a. Patró ergatiu 1: amb formes verbals de no-passat.

   - Pronom d'Agt proclític, davant de l'arrel i dels morfs aspectuals (subjective series).

   - Sufix igual de Pac i Únic (objective series).

   b. Patró ergatiu 2: amb formes de passat.

   - Sufix d'Agt idèntic al de Pac/Únic del tipus (a) (objective series).

   - Sufix de Pac i Únic (definite objective series).

3. SINTAXI

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

[Extret de Mulder (1989)]

   a. Imperatius: tot i que la construcció és universalment nominativoacusativa, Mulder hi veu un tret d'ergativitat. Quan Agt és 2a pers. sing. es pot elidir, fet impossible amb Únic i Pac.

   b. Topicalització: qualsevol argument hi té accés. la construcció palesa alhora trets d'ergativitat i d'acusativitat.

     i. Agt duu la marca de tòpic, mentre que la topicalització d'Únic i Pac no afegeix cap marca.

     ii. Únic i Agt mantenen la concordança amb el verb, en contrast amb Pac.

   c. Relativització: hi té accés qualsevol argument. Novament, la construcció té trets ergatius i acusatius.

     i. Quan el terme relativitzat és Agt, trobarem la marca de relativització al nucli de la relativa. No la trobarem si són Pac o Únic.

     ii. Concordaran amb el verb de la relativa Agt i Únic, però no Pac.

3.2.2. Control

Construccions neutres al tipus d'argument:

   a. SN equivalents en coordinades.

   b. SN equivalents en subordinades.

3.3. Subjecte/objecte

   Dunn no dóna cap mena de definició:

   - Subjecte s'utilitza tant per a intransitius com per a transitius.

   - Objecte directe és l'altre argument de transitiu.

   Mulder no fa servir els termes. Parla sempre d'A, S i O.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Temps i aspecte: no-passat/passat.

4.1.2. Manifestacions formals

   Dos patrons ergatius manifestats en marques de concordança.

5. ANTIPASSIVA

   No existeix.

6. PASSIVA

   No existeix.

 

Llista

 


NASS-GITKSAN

(PENUTI)

0. DOCUMENT

RIGSBY, Bruce (1975). "Nass-Gitksan: an analytic ergative syntax". International Journal of American Linguistics 41.4, pp. 346-354.

1. LLENGUA

- Nom: nass-gitksan, varietat del gitksan en contacte amb el nass o nisga'a [Eth. Gitxsan].

- Filiació: penuti, subgrup tsimshian.

- Localització: nord de British Columbia (Canadà).

- Nombre de parlants: en total 400 de gitksan [Eth.].

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Absència de marques de cas als noms.

   Sistema ergativoabsolutiu de paradigmes pronominals:

   - Formes pronominals lliures idèntiques de Pac i Únic.

   - Pronoms ergatius d'Agt.

2.2. Marques al verb

Patró ergativoabsolutiu:

   - Agt: pronom sufixat al verb. Coapareix amb l'argument realitzat.

   - Pac i Únic concorden amb el verb només en nombre.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: V+Agt+Pac.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   a. Esborrat de l'ergatiu en imperatives: En les construccions d'imperatiu, Agt és esborrat, mentre que Únic es manté.

   b. Incorporació obligatòria de Pac i Únic indefinits.

   c. Formació de noms deverbals a partir de predicats dels tipus V+Pac i V+Únic.

Fenomen no ergatiu:

   -  Formació de sintagmes adjectivals derivats a partir de predicacions verbals del tipus V+Únic.

3.3. Subjecte/objecte

   Rigsby diu explícitament que és incorrecte parlar de "subjecte" i "objecte" a causa de l'ergativitat sintàctica. Distingeix dues relacions/funcions sintàctiques:

   - Funció ergativa.

   - Funció nominativa.

4. ESCISSIONS

4.2. Sintàctiques

   Un únic fenomen, poc productiu, de sensibilitat no ergativa.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Forma prototípica de les oracions subordinades.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Pac pronominal en ergatiu.

5.3. Marques

   Verb intransitiu. Pac pronominal marcat ergatiu. Agt perd la marca d'ergatiu.

6. PASSIVA

6.2. Destí de l'argument relegat

   Agt esborrat.

6.3. Marques

   Sufix passivitzador al verb.

 

Llista

 


LUMMI

(SALISH)

0. DOCUMENT

JELINEK, Eloise i Richard A. DEMERS (1983) "The agent hierarchy and voice in some Coast Salish languages". International Journal of American Linguistics, 49.2, pp. 167-185.

1. LLENGUA

- Nom: lummi / salish / straits.

- Filiació: salish de la costa.

- Localització: Washington i sud-est de Vancouver.

- Nombre de parlants: 30 (1990, Eth.).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Absència de marques de cas al nom.

   Restriccions en la realització explícita d'arguments nominals: els següents arguments estan exclosos de les oracions transitives (vg. infra "passiva").

   - Pac de 1a i 2a persona.

   - Agt nominal + Pac 3a persona pronominal.

   Jerarquia agentiva: 1,2 > 3 > formes nominals.

2.2. Marques al verb

a. Patró nominativoacusatiu amb marques de 1a i 2a persona:

   - Enclític pronominal nominatiu d'Agt i Únic.

   - Enclític pronominal de Pac, acusatiu, sincrètic 1/2.

b. Patró ergativoabsolutiu amb 3a persona:

    Absència de marqa d'Únic i Pac.

   - Sufix ergatiu d'Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Els oblics són SP. Marca de genitiu sincrètica amb la d'ergatiu.

3. SINTAXI

3.3. Subjecte/objecte

   Subjecte – argument únic de les intransitives i terme més alt en la jerarquia agentiva en transitives (no definit explícitament).

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Jerarquia personal: 1,2 / 3.

4.1.2. Manifestacions formals

   Marques personals al verb.

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

   Semàntica: donar prominència al pacient en detriment de l'agent.

   Forma exclosa segons la jerarquia agentiva: agent de 1a i 2a persona

6.2. Destí de l'argument relegat

   Agent oblic –SP- o esborrat.

6.3. Marques

   Sufixos intransitivitzador i transitivitzador al verb. Marca personal coreferenciada amb l'argument únic pacient.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Proto-coast-salish: escissió de l'ergativitat morfològica lligada a la persona. Manifestada 1,2  / 3.

8. COMENTARIS

   A més de l'ergativitat morfològica, cal tenir en compte la jerarquia agentiva (i.e. l'argument més alt en la jerarquia serà el subjecte de l'oració).

 

Llista

 


SHUSWAP

(SALISH)

0. DOCUMENT

GARDINER, D. i R. SAUNDERS (1991). "Split ergativity in Shuswap Salish". Amerindia 16, pp. 79-101.

1. LLENGUA

- Nom: shuswap.

- Filiació: salish septentrional.

- Localització: valls interiors de British Columbia.

- Nombre de parlants: 750 (1998, Eth.).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Els arguments poden ser lèxicament buits. Absència de marques de cas.

2.2. Marques al verb

   Marques de concordança i de crossreference.

I. Segons la persona

a) Sistema nominativoacusatiu: arguments de 1a i 2a pers.

   - Únic referenciat amb pronom enclític nominatiu.

   - Agt referenciat amb sufix nominatiu perifèric.

   - Pac referenciat amb sufix acusatiu (-perifèric).

b) Sistema ergativoabsolutiu: arguments de 3a persona.

   - Únic referenciat amb pronom enclític absolutiu.

   - Agt referenciat amb sufix ergatiu (perifèric).

   - Pac referenciat amb sufix absolutiu (-perifèric).

II. Segons l'aspecte

a) Amb verbs en aspecte completiu:

   - Únic = 1a i 2a nominatiu / 3a absolutiu.

b) Sistema nominativoacusatiu amb verbs en aspecte incompletiu:

   - Únic = nominatiu per a totes les persones.

III. Estatus oracional

   a) Sistema ergativoabsolutiu: independents + 3a pers. + incompletiu.

   - Únic = Pac en absolutiu

   - Agt en ergatiu.

   b) Sistema nominativoacusatiu: subordinades + 3a pers. + incompletiu.

   [veure esquema a 4.1.1]

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: V+Agt+Pac.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Interrogatives, relatives i clivellades (cleft): Pac i Únic poden ser extrets directament. Agt només pot ser extret via passiva.

3.3. Subjecte/objecte

   "We remain neutral regarding the configurational status of subject and object". Parlen sempre d'agent i pacient.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

I. 1a i 2a pers.: sistema nom.ac.

II. 3a pers.:

   a. Aspecte completiu: sistema erg.abs.

   b. Aspecte incompletiu:

   i. Oracions independents: sistema erg.abs.

   ii. Oracions subordinades: sistema nom.ac.

4.1.2. Manifestacions formals

   Sufixos i enclítics verbals.

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

   Sintàctica: permetre l'accés de l'agent a la interrogació, relativització, etc.

6.2. Destí de l'argument relegat

   Agt esborrat en oracions independents. Es manté si és focus d'interrogativa.

6.3. Marques

   Sufix de passiva al verb. Únic referenciat al verb com a absolutiu o nominatiu segons el patró.

   En interrogatives, si el mot +qu correspon a Agt, el verb porta sufix de concordança de 3a pers. nominatiu.

 

Llista

 


SQUAMISH

(SALISH)

0. DOCUMENT

JELINEK, Eloise i Richard A. DEMERS (1983) "The agent hierarchy and voice in some Coast Salish languages". International Journal of American Linguistics, 49.2, pp. 167-185.

1. LLENGUA

- Nom: squamish.

- Filiació: salish de la costa.

- Localització: sud-oest de British Columbia, nord de Vancouver.

- Nombre de parlants: 20 (1990, Eth.).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   Absència de marques de cas al nom.

   Restriccions en la realització d'arguments nominals: els següents arguments estan exclosos de les oracions transitives (vg. infra "passiva").

   - Pac de 2a persona.

   - Agt 3a nominal + 3a Pac lèxicament buit.

   Jerarquia agentiva:

   i. 1=2 si són els únics arguments de la transitiva

   ii. 2> 3 > 1,formes nominals.

2.2. Marques al verb

a. Patró nominativoacusatiu amb marques de 1a i 2a persona:

   - Enclític pronominal nominatiu d'Agt i Únic.

   - Enclític pronominal de Pac, acusatiu.

b. Patró ergativoabsolutiu amb 3a persona:

    Absència de marqa d'Únic i Pac.

   - Sufix ergatiu d'Agt.

2.3. Marques dels arguments oblics

    Sintagmes preposicionals.

3. SINTAXI

3.3. Subjecte/objecte

   Subjecte – argument únic de les intransitives i terme més alt en la jerarquia agentiva en transitives (no definit explícitament).

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Jerarquia personal: 1,2 / 3.

4.1.2. Manifestacions formals

   Marques personals al verb.

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

   Semàntica: donar prominència al pacient en detriment de l'agent.

   Forma exclosa segons la jerarquia agentiva: agent de 2a persona

6.2. Destí de l'argument relegat

   Esborrat.

6.3. Marques

   Sufixos intransitivitzador i transitivitzador al verb. Marca personal coreferenciada amb l'argument únic pacient.

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

   Proto-coast-salish: escissió de l'ergativitat morfològica lligada a la persona. Manifestada 1,2  / 3.

8. COMENTARIS

   A més de l'ergativitat morfològica, cal tenir en compte la jerarquia agentiva (i.e. l'argument més alt en la jerarquia serà el subjecte de l'oració).

 

Llista

 

 


ST'AT'IMCETS

(SALISH)

0. DOCUMENT

ROBERTS, Taylor (1999) "Grammatical relations and ergativity in St'at'imcets (Lillooet Salish)". IJAL 65.3, pp. 275-303.

1. LLENGUA

- Nom: st'at'imcets o lillooet.

- Filiació: salish septentrional de l'interior.

- Localització: sud de British Columbia (Canadà, prop de Vancouver).

- Nombre de parlants: menys de 200.

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

   No hi ha marques de cas. Qualsevol argument pot tenir realització buida.

2.2. Marques al verb

   Marques verbals de persona, nombre i cas.

   a. Oracions principals:

   i. Patró ergativoabsolutiu amb arguments de 3a persona.

   - Sufix de concordança amb Agt.

   - Absència de concordança amb Únic i Pac.

   ii. Patró nominativoacusatiu amb les altres persones.

   - Enclític de concordança amb Únic i Agt de 1a i 2a persona.

   - Sufix de concordança amb Pac.

  b. Oracions relatives, adverbials i altres:

   - Enclític de concordança amb Únic.

   - Sufix de concordança amb Agt.

   - Sufix de concordança amb Pac. Buit per a la 3a pers.

   [L'aliniament no queda clar: nominativoacusatiu?]

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   Ordre: V+Pac+Agt i V+Únic. Dialectalment també V+Agt+Pac.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Oracions relatives: relatiu in situ. Palesen un comportament ergatiu.

   - Si el terme relativitzat és Agt, es conserva el sufix verbal de concordança.

   - Si el terme relativitzat és Únic o Pac, la marca de concordança verbal desapareix.

3.2.2. Control

   Coreferència en coordinades i subordinades: neutra al tipus d'argument. Lligada a l'estatus discursiu.

3.3. Subjecte/objecte

   - Subjecte = A i S.

   - Objecte directe = O.

   Parla de l'ergativitat com d'una "asimetria" entre el subjecte de transitiu i el subjecte d'intransitiu.

 

Llista


INUKTITUT

(ESKIMO)

0. DOCUMENT

JOHNS, Alana (1992) "Deriving ergativity". Linguistic Inquiry 23.1, pp. 57-87.

1. LLENGUA

- Nom: inuktitut (dialecte caribou).

- Filiació: eskimo, subgrup inuit.

- Localització: dialectes orientals a l'est de Hudson, Quebec i Labrador (Canadà); dialectes occidentals a l'Àrtic central (Canadà).

- Nombre de parlants: 14.000 a l'est i 4.000 a l'oest [Eth.].

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

Patró ergativoabsolutiu:

   - Marca de cas ergatiu a Agt (relative case a la literatura).

   - Cas absolutiu zero a Pac i Únic.

2.2. Marques al verb

   Les marques de concordança expressen persona i nombre. El verb transitiu porta el sufix propi del participi passiu.

   Patró ergativoabsolutiu:

   - Sufix de concordança amb Agt, més proper a l'arrel verbal que el de Pac.

   - Sufix de concordança amb Únic i Pac, més perifèric que el d'Agt. Buit en 3a p.s.

2.3. Marques dels arguments oblics

   Cas absolutiu als arguments meta dels verbs de moviment.

   Cas relatiu (=ergatiu) als posseïdors.

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

   - Ordre: Agt+Pac+V / Pac+Agt+V i Únic+V.

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

   Relativització: Agt no té accés a l'anomenada construcció relativa transitiva.

3.2.2. Control

   Control d'anàfores: són controladors només Agt i Únic.

3.3. Subjecte/objecte

   Sovint evita l'ús dels termes, substituïts per "actor" i "patient".

   Quan apareixen, tenen justificació morfològica o sintàctica segons el cas:

   - "Subjecte" = terme que agrupa cas absolutiu + concordança.

   - "Subjecte" = controlador d'anàfores.

3.4. Jerarquia dels objectes

   La meta de certs verbs de moviment és un argument intern equivalent a Pac. Té cas absolutiu (buit) i legitima la presència del morfema de participi passiu al verb. Agt va en ergatiu.

   En verbs ditransitius, Dest és l'objecte directe. Concorda amb el verb transitiu. És l'argument intern lligat en una passiva.

4. ESCISSIONS

4.2. Sintàctiques

   Comportament erg.abs. en la formació de relatives.

   Comportament nom.ac. en el control d'anàfores.

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

   Accés d'Agt a relatives transitives.

5.2. Destí de l'argument relegat

   Pac esdevé oblic, en cas comitatiu.

5.3. Marques

   Sufix d'antipassiva/intransitiu al verb. Concordança amb l'agent en absolutiu.

6. PASSIVA

6.2. Destí de l'argument relegat

   Agt oblic en ablatiu.

6.3. Marques

   Sufix de passiva al verb i còpula. Cas ablatiu a Agt, que no concorda amb el verb. Concordança verbal amb Únic(Pac).

 

Llista

 


POMO ORIENTAL

(HOKAN)

0. DOCUMENT

MCLENDON, Sally (1978) "Ergativity, case, and transitivity in Eastern Pomo". International Journal of American Linguistics, 44.1, pp. 1-9.

1. LLENGUA

- Nom: pomo oriental.

- Filiació: hokan.

- Localització: Nord de Califòrnia.

- Nombre de parlants:  extingida (Eth.).

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

a. Patró ergativoabsolutiu: amb noms comuns.

   - Sufix d'ergatiu a Agt.

   - Pac i Únic sense marca.

b. Patró de split-S (activoestatiu): amb arguments pronominals, noms de classe i noms personals.

   - Formes pronominals idèntiques d'Agt i Únic(Agt).

   - Formes pronominals idèntiques de Pac i Únic(Pac).

   - Formes nominals no marcades per a Agt i Únic(Agt).

   - Formes nominals sufixades per a Pac i Únic(Pac).

2.2. Marques al verb

   Sistema de split-S (segons l'autora ergatiu) en l'expressió de la pluralitat dels arguments.

   - Per indicar Pac i Únic(Pac) plurals tenim  arrels verbals supletives singular/plural (només alguns verbs).

   - Agt i Únic(Agt) plurals marcats al verb amb sufix de nombre.

2.3. Marques dels arguments oblics

    Marques de cas.

3. SINTAXI

3.3. Subjecte/objecte

   Subjecte:

   -terme marcat en transitives,

   -agent de transitives,

   -terme únic d'intransitives i

   -equivalent del subjecte anglès.

   "Objecte": pacient de transitives.

3.4. Jerarquia dels objectes

   Construcció de doble pacient amb verbs com "agradar", "trobar a faltar" etc.

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

   Jerarquia nominal:

   -  Pronoms, marques al verb, alguns noms – esquema split-S.

   - Noms comuns: sistema ergatiu.

4.1.2. Manifestacions formals

   Marcació del cas i marques de nombre al verb.

6. PASSIVA

   No existeix la construcció passiva.

8. COMENTARIS

    La tipologia dels verbs intransitius és força complexa.

 

Llista

 

 


 

Model de fitxa

 

NOM

(FAMÍLIA)

 

0. DOCUMENT

 

1. LLENGUA

 

- Nom

- Filiació

- Localització

- Nombre de parlants

 

2. MORFOLOGIA

2.1. Marques als arguments nuclears i aliniaments

2.2. Marques al verb

2.3. Marques dels arguments oblics

 

3. SINTAXI

3.1. Ordre, constituència i aliniaments

3.2. Comportament i aliniaments

3.2.1. Accessibilitat

3.2.2. Control

3.3. Subjecte/objecte

3.4. Jerarquia dels objectes

3.5. Comportament dels oblics

 

4. ESCISSIONS

4.1. Morfològiques

4.1.1. Motivacions

4.1.2. Manifestacions formals

4.2. Sintàctiques

 

5. ANTIPASSIVA

5.1. Motivacions

5.2. Destí de l'argument relegat

5.3. Marques

 

6. PASSIVA

6.1. Motivacions

6.2. Destí de l'argument relegat

6.3. Marques

 

7. DIACRONIA

7.1. Orígens de l'ergativitat

7.2. Evolució en curs

7.3. Estructures morfosintàctiques cognades

 

8. COMENTARIS

 



* Aquest treball s'ha beneficiat de les subvencions als projectes de recerca " L'ergativité en Amazonie" del Programme International de Coopération Scientifique (Centre National pour la Recherche Scientifique i Universidade de Brasília) i BFF2002-03733 (Ministerio de Ciencia y Tecnología), a més d'una beca predoctoral de Formació d'Investigadors (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya).